El projecte GoPinea, en el qual ha col·laborat l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC), i que finalitza aquest mes de març, va presentar els seus resultats finals el passat 16 de febrer a Madrid. Finançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el projecte va començar en el 2019 i tenia com a objectiu recuperar la producció del pinyó ibèric, aprofundint en aquells factors que han contribuït al seu declivi durant aquests anys.
Des de 2013 s’ha detectat una significativa reducció de collites de pinyó ibèric, conseqüència de les repetides sequeres y dels atacs de la xinxa americana Leptoglossus occidentalis, un insecte invasor que s’alimenta de les llavors de múltiples espècies de coníferes, que en el cas particular del pi pinyoner ha afectat dràsticament la collita del pinyó.
La investigadora Carme Quero i l’investigador Sergio López, de la Unitat de Recerca en Molècules Bioactives, de l’IQAC-CSIC, tenien com a objectiu dins del projecte profunditzar en la biologia de Leptoglossus occidentalis, tant en la seva dinàmica poblacional i els moments en els quals realment provoca danys, com en la identificació de nous compostos implicats en la seva comunicació química. Recentment, s’ha descobert que els mascles de L. Occidentalis emeten un compost anomenat leptotriè amb possible paper com a feromona d’agregació, donat que resulta molt atractiu per a tots dos sexes en condicions de camp. No obstant això, la complexa estructura del leptotriè i l’alt cost del procés de síntesi no permeten que pugui haver-hi una solució viable a curt-mitjà termini per al seu ús com a feina de control de l’espècie. Per això, Carme Quero i Sergio López han abordat la cerca de compostos alteratius com a possibles sistemes de monitoratge i captura massiva d’aquesta espècie de xinxa. Al llarg de quatre anys, han aconseguit identificar diversos compostos emesos pel propi insecte que mostren activitat sota condicions de laboratori, i el rendiment del qual en assajos de camp, tot i que llunyà encara al mostrat pel leptotriè, ha donat resultats prometedors en aquest darrer any.
IQAC-CSIC Comunicació