Lluïsa Vilaplana és Doctora en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona. Actualment desenvolupa la seva activitat investigadora al grup de Nanobiotecnologia per al Diagnòstic (Nb4D) de l’IQAC-CSIC.

La seva carrera científica es va iniciar en el camp de l’endocrinologia i el desenvolupament d’insectes. Posteriorment va realitzar dues estades postdoctorals a l’Imperial College London i al Centre for Ecology and Hydrology (CEH-NERC, Oxford), on va treballar en l’estudi dels baculovirus, la seva utilització com a vectors d’expressió i la seva aplicació en control biològic. En tornar a Barcelona, mitjançant programes competitius de la Generalitat de Catalunya i del CSIC, va continuar la seva recerca a l’IBMB-CSIC, on, mitjançant tècniques de biologia molecular i cel·lular, va obtenir i caracteritzar baculovirus recombinants amb finalitats pesticides i va estudiar els mecanismes de mort cel·lular associats al procés de metamorfosi dels insectes. Posteriorment, al CRAG, es va centrar en l’estudi de la transmissió de virus de plantes mitjançant insectes vectors.

Des de la seva incorporació a l’IQAC-CSIC, la seva recerca s’ha orientat cap a la biomedicina i les malalties infeccioses. En aquest context, ha impulsat una línia de recerca centrada en el tractament d’infeccions bacterianes mitjançant anticossos dirigits contra molècules del sistema de comunicació bacteriana, amb un interès especial en Pseudomonas aeruginosa. Aquesta aproximació pretén interferir en processos de virulència associats a la infecció i respon a la necessitat de desenvolupar noves estratègies terapèutiques davant el creixent problema de la resistència als antibiòtics. La seva trajectòria inclou l’autoria de 40 articles científics, 39 contribucions a congressos nacionals i internacionals i activitat en transferència de coneixement, com a investigadora principal d’un projecte CaixaImpulse i coautora d’una patent i d’un secret empresarial.