Las moléculas investigadas se basan en péptidos específicos del receptor ACE-2 capaces de reducir o anular la capacidad de infección de SARS-CoV-2. Imagen: Pixabay

El IQAC-CSIC participa en aquest projecte, que aquesta liderat per la Universitat Pública de Navarra i Navarrabiomed, i és finançat pel Fons Supera Covid-19, del Banc Santander, la CRUE i el CSIC.

L’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) participa en nou projecte que busca desenvolupar molècules amb propietats neutralitzadors del SARS-CoV-2, causant de la malaltia COVID-19, per al tractament de pacients que requereixen hospitalització i supervisió clínica a causa de la gravetat de la infecció. Està liderat per la Universitat Pública de Navarra (UPNA) i Navarrabiomed, i compta també amb la participació d’altres tres institucions de Barcelona: el IRB Barcelona (Institut de Recerca Biomèdica), el CIBER-*BBN (Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en l’àrea temàtica de Bioingeniería, Biomaterials i Nanomedicina) i el IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries).

Amb una durada prevista dotze mesos, el projecte reuneix un equip multidisciplinari: síntesi química, enginyeria de proteïnes, anàlisi estructural, biologia cel·lular, així com especialistes en condicions de bioseguretat BSL3 (el tercer nivell de bioseguretat per a laboratoris d’una escala de quatre) per a poder testar el potencial d’aquestes molècules.

Reprodueixen el receptor cel·lular al qual s’ancora el virus

Aquestes molècules amb propietats neutralitzadors del SARS-CoV-2 es basen en pèptids específics del receptor ACE-2 capaços de reduir o anul·lar la capacitat d’infecció de SARS-CoV-2. “Es tracta de molècules que reprodueixen la regió del receptor humà a través del qual s’ancora el virus —explica l’investigador que lidera el projecte, Jacinto López Sagaseta, de la Unitat de Cristal·lografia de Proteïnes de Navarrabiomed (centre de recerca biomèdica del Govern de Navarra i la UPNA)—. Pretenem crear molècules a partir d’aquesta regió motlle, però amb major capacitat d’unió a la partícula viral i que, per tant, dificultarien la unió del virus al receptor natural i el consegüent progrés de la infecció”. Segons aquest investigador, aquestes molècules poden “ajudar al disseny de fàrmacs capaços de mitigar el procés i la velocitat de la infecció, facilitant així la recuperació clínica del pacient”.

La part química del projecte serà duta a terme per Miriam Royo i Daniel Pulido, investigadors del grup de Sistemes Multivalentes per a Nanomedicina del IQAC, que participen en el disseny i realització de la síntesi dels ligandos basats en el receptor ACE-2.

El Fons Supera Covid-19, llançat per Banc Santander, CRUE Universitats Espanyoles i el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), ha concedit 160.000 euros per a donar suport a aquest projecte de recerca.

Els socis del consorci esperen que “la disponibilitat de molècules amb alta eficàcia inhibitòria ajudi substancialment a mitigar l’impacte socioeconòmic de la pandèmia, a causa de la persistència i/o futurs brots de SARS-*CoV-2 o altres coronavirus potencialment perillosos i amb rutes d’entrada similars”, en paraules de Jacinto López Sagaseta.

Un fons de 8,5 milions

El Fons Supera Covid-19, dotat amb un total de 8,5 milions d’euros, ha anat destinat a projectes de diferents entitats desenvolupats sobre tres eixos estratègics enfront de la covid-19: recerca aplicada sobre el virus i la seva prevenció, impacte social i enfortiment de la capacitat tecnològica de les universitats, i reducció de la bretxa digital. En concret, es van presentar 700 propostes, de les quals 35 han estat seleccionades per a recerca aplicada contra el virus, capítol dotat amb 5 milions d’euros. A més, s’han distribuït prop d’un milió d’euros a dotze projectes d’impacte social. I, finalment, s’han destinat 2,5 milions d’euros per a dotar de prop de 5.000 ordinadors i 15.000 solucions de connectivitat a internet i webcams a joves universitaris de tota Espanya que es troben en una situació socioeconòmica desfavorable.

Ana Sotres / IQAC-CSIC Comunicació