Jordi Bujons es va doctorar en Química Orgànica per la Universitat de Barcelona el 1994. Posteriorment es va traslladar a la Universitat de British Columbia (Vancouver, Canadà), on va fer una estada postdoctoral de tres anys al grup del Prof. A. G. Mauk, treballant en la generació i caracterització de mutants de l’enzim citocrom c peroxidasa.

El 1998 va tornar a l’Institut de Química Avançada de Catalunya, on es va consolidar com a Científic Titular del CSIC el 2001, incorporant-se posteriorment al grup de Biotransformacions i Compostos Bioactius (2006).

La seva recerca se centra en el disseny computacional i l’estudi mecanístic d’enzims com a biocatalitzadors en síntesi orgànica, amb un èmfasi especial en la formació estereoselectiva d’enllaços C–X. Aquest treball ha permès l’optimització racional dels centres actius de diferents enzims, especialment aldolases, amb l’objectiu d’ampliar l’abast de substrats, així com millorar l’eficiència catalítica i l’estereoselectivitat.

Gràcies a la seva experiència en modelatge molecular, també ha contribuït a una àmplia varietat de projectes en química biològica i medicinal, que inclouen el disseny de nous reguladors de l’apoptosi, l’estudi de moduladors del receptor GABAA_AA, el modelatge de sistemes supramoleculars i el desenvolupament de molècules PROTAC dirigides a proteïnes d’interès.