Alba Villar-Yanez

La Dra. Alba Villar-Yanez és química especialitzada en química computacional i modelització molecular, amb un especial interès en l’aplicació de mètodes computacionals al disseny de molècules bioactives i al descobriment de nous fàrmacs. És graduada en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Modelització Computacional Atomística i Multiescala en Física, Química i Bioquímica per la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va obtenir el doctorat en Ciència i Tecnologia Química per la Universitat Rovira i Virgili (URV) el 2024, realitzat a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), amb distinció Cum Laude i Menció Internacional i amb el suport d’una beca FPI del Ministeri de Ciència i Innovació.

Durant la seva etapa predoctoral, va aplicar mètodes de química computacional a l’estudi de processos relacionats amb la valorització i el reciclatge de CO₂ i va realitzar una estada de recerca a la University of Amsterdam (Països Baixos), on va estudiar la reducció de CO₂ catalitzada per un metaloenzim mitjançant simulacions de dinàmica molecular i Path-Metadynamics.

Posteriorment, va orientar la seva recerca cap al camp de la fotofarmacologia i el disseny de molècules fotoswitchables, treballant en el desenvolupament i la modelització computacional de fotofàrmacs durant la seva etapa postdoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 2025.

Actualment és investigadora postdoctoral a l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC), dins del grup de Química Medicinal i Síntesi (MCS). La seva recerca se centra en el disseny i estudi computacional de fotofàrmacs i molècules fotoswitchables, combinant mètodes de química quàntica, docking i dinàmica molecular per estudiar les interaccions proteïna-lligand i contribuir al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques basades en el control mitjançant la llum.

Javier Sánchez

Javier Sánchez és químic especialitzat en química orgànica i medicinal, amb experiència en el disseny i desenvolupament de noves molècules bioactives amb potencial terapèutic. Durant la seva etapa doctoral a la Universitat de Barcelona, la seva recerca es va centrar en el descobriment i l’optimització de compostos dirigits al tractament del dolor neuropàtic i les malalties neurodegeneratives, explorant tant lligands multiobjectiu com estratègies innovadores de degradació dirigida de proteïnes.

Com a part de la seva formació investigadora, va realitzar una estada a la University of Oxford, on va treballar en el desenvolupament de moduladors de receptors acoblats a proteïnes G (GPCR), ampliant la seva experiència en descobriment de fàrmacs i disseny molecular.

Actualment forma part del grup de Química Mèdica i Síntesi (MCS) de l’IQAC-CSIC, on treballa en el desenvolupament de molècules fotocommutables i noves estratègies de fotofarmacologia orientades a aconseguir un control més precís de l’activitat farmacològica i afavorir el desenvolupament de teràpies més selectives i segures.

Juliette Bedrossiantz

Juliette Bedrossiantz és neurocientífica i toxicòloga especialitzada en el desenvolupament de metodologies innovadores per a l’estudi d’efectes subletals en models aquàtics. Va obtenir el doctorat en Neurociències per la Universitat Autònoma de Barcelona (2024, Cum Laude, Doctorat Internacional) i compta amb formació en biologia integrativa, fisiologia i toxicologia per la Université Toulouse III Paul Sabatier (França).

Entre 2018 i 2025 va treballar a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), on va desenvolupar sistemes automatitzats de video-tracking d’alta capacitat per investigar respostes conductuals, fisiològiques i cardiovasculars en models aquàtics com el peix zebra (Danio rerio), Daphnia magna, medaka (Oryzias latipes) i llobarro europeu (Dicentrarchus labrax). Mitjançant la integració d’aproximacions conductuals, cel·lulars i moleculars, la seva investigació ha contribuït a comprendre mecanismes toxicològics rellevants tant per a la salut ambiental com humana.

Actualment és investigadora postdoctoral Juan de la Cierva al grup de Química Mèdica i Síntesi (MCS) de l’IQAC-CSIC, on treballa en la validació de fotofàrmacs i en el desenvolupament d’estratègies terapèutiques més segures i específiques.

Ramona Galatola

La Ramona posseeix una llicenciatura en Biologia per la Università degli Studi di Napoli Federico II i un doctorat per la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. Ha desenvolupat una sòlida trajectòria en recerca i gestió de projectes en els sectors cosmètic i farmacèutic.

La seva experiència en síntesi de pèptids i sistemes d’encapsulació amb activitat farmacèutica va marcar l’inici de la seva carrera professional al departament d’R+D d’Infinitec Activos (actualment part d’Evonik Industries AG), on va gestionar el cicle complet de desenvolupament de nous ingredients cosmètics, des de la fase conceptual fins al seu llançament al mercat.

Posteriorment es va incorporar a Creaciones Aromáticas Industriales S.A. (Grup CARINSA) com a Project Manager, on es va encarregar de la gestió d’ajuts nacionals i internacionals i va proporcionar suport científic a la divisió de cosmètica, incloent-hi contribucions a la redacció de patents.

Actualment forma part del grup de Química Medicinal i Síntesi (MCS) de l’IQAC-CSIC com a Project Manager i Quality Manager. En aquest lloc supervisa els aspectes administratius dels projectes, coordina el sistema de gestió de qualitat del grup, lidera la comunicació digital i organitza activitats i esdeveniments de divulgació científica.

Jorge Gandia Sánchez

El Dr. Gandía té un especial interès en el desenvolupament de noves metodologies en els grups de recerca en els quals ha treballat, sempre en les àrees de neurociència i farmacologia.

Durant la seva etapa predoctoral, es va traslladar a Toronto (Departament de Bioquímica, University of Toronto) per aprendre i aplicar la tècnica de membrane yeast two-hybrid en la caracterització de proteïnes interaccionants per a 50 receptors acoblats a proteïnes G (GPCRs) de rellevància mèdica. Els resultats obtinguts en el desenvolupament del projecte van ser publicats en un article d’alt impacte en col·laboració amb diversos laboratoris (Sokolina et al., 2017).

Durant la seva estada postdoctoral a l’INRA (2015–2019), va construir una biblioteca de nanobodies contra un subconjunt de GPCRs, l’explotació de la qual ha estat compartida per l’equip amb grups de recerca d’altres països.

En la seva següent etapa postdoctoral a la Université de Tours (2019–2021), el seu interès per implementar un ventall més ampli de proves conductuals en models murins d’ELA va permetre al grup de recerca realitzar avaluacions més precises de teràpies efectives per a l’esclerosi lateral amiòtrofica.

Actualment és membre del grup de Química Medicinal i Síntesi de l’IQAC-CSIC, on implementa noves tècniques biològiques per a la caracterització farmacològica de molècules recentment sintetitzades, amb un èmfasi especial en la seva aplicació en fotofarmacologia.

Xavier Rovira Algans

Xavier Rovira Algans va obtenir el seu doctorat a l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va rebre diversos ajuts competitius que li van permetre realitzar dues estades predoctorals a la Universitat de Cornell (Nova York) i a la Université Paris Descartes (París), així com una estada postdoctoral d’uns 5 anys a l’Institut de Génomique Fonctionnelle (Montpeller). Aquestes experiències li van permetre especialitzar-se en modelització matemàtica i molecular de sistemes biològics, biologia cel·lular i molecular, bioinformàtica i farmacologia molecular.

El febrer de 2020 es va incorporar al laboratori de Química Mèdica i Síntesi (MCS) de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC), on va obtenir un ajut Ramón y Cajal. El 2022 va superar una oposició per esdevenir investigador permanent del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). El seu principal interès de recerca ha estat la dinàmica d’activació dels receptors acoblats a proteïnes G (GPCR).

És important destacar que durant aquests anys ha establert una xarxa de col·laboradors que ha tingut un paper essencial en el desenvolupament del camp emergent anomenat fotofarmacologia. Aquesta àrea emergent de recerca es basa en el desenvolupament i ús de fàrmacs controlats per llum per regular proteïnes amb alta precisió temporal i espacial en el seu entorn natiu.