Doctorat en Biologia (Universitat del País Basc, 2010). La pregunta fonamental de la meva recerca és què «oloren» els insectes i com utilitzen els senyals químics per interactuar amb el seu entorn. En concret, m’he centrat en l’ecologia química d’insectes plaga, especialment aquells d’interès agrícola i forestal, amb l’objectiu d’identificar semioquímics rellevants implicats en la comunicació intraespecífica i interespecífica, així com la seva possible aplicació en programes de gestió integrada de plagues.
Grupo de investigación Archives
Gemma Fabriàs
Llicenciatura en Farmàcia (1980), treball de màster (1981) i doctorat en Farmàcia (1985; beca FPU) per la University of Barcelona. Estada postdoctoral (beca Fulbright) a NYSAES-Cornell University (Geneva, NY, EUA) (08/1989-09/1991). Científica titular del CSIC des de 1986 i professora d’investigació des de 2010. Codirectora de la Unitat de Recerca en Biomolècules Bioactives. La recerca se centra en el desenvolupament i validació d’eines químiques i en la seva aplicació per avançar en el coneixement dels processos biològics mediats per lípids. Es presta especial atenció a la identificació de dianes terapèutiques i a la seva modulació mitjançant noves entitats químiques i estratègies (inclosa la farmacologia basada en proximitat), descobertes mitjançant disseny racional o cribratge de biblioteques, per a la seva posterior aplicació en teràpia i diagnòstic. Indicadors: 13 tesis doctorals dirigides (5 en els últims 10 anys); 166 publicacions en revistes indexades JCR (60 en 2014-2024); 13 patents (4 en 2014-2024); 55 projectes competitius (coordinadora o IP en 17 projectes nacionals, 2 projectes bilaterals i 4 projectes de fundacions) i 7 contractes amb empreses (IP en 4). G. Fabriàs va ser directora de l’IQAC (01/2017-06/2021), directora del CID (05/2018-09/2020) i membre del CSIC Scientific Advisory Board (06/2018-12/2022).
Elisa Tarantino
Estudiant de doctorat en ecologia química d’insectes i plagues en agricultura a l’IQAC-CSIC.
Tania Roda Carrera
Entre els meus estudis compto amb un grau en Bioquímica i un màster en Genètica Forense, Física i Química. A més, m’agrada l’aprenentatge d’idiomes, havent assolit el nivell C1 en anglès i B2 en alemany, a més de ser parlant natiu de català i castellà.
Totes les meves experiències m’han aportat molt tant a nivell personal com professional. He treballat en atenció al client, així com en diferents laboratoris de biologia, realitzant anàlisis clíniques i recerca genètica a Espanya (Universitat de Barcelona, Ampligen Diagnósticos S.L. i Qiagen), anàlisis clíniques a l’estranger (a Alemanya, millorant notablement el meu vocabulari i fluïdesa en l’idioma) i, actualment, en l’estudi i recerca de diferents compostos mitjançant cultius cel·lulars i HPLC-MS (RUBAM, Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)).
Clàudia Corbella Martorell
Soc graduada en Biologia i treballo com a tècnica al grup EQIP. La meva tasca consisteix principalment en la cria i gestió de diferents espècies d’insectes utilitzades en projectes de recerca, així com en el desenvolupament d’assaigs de laboratori relacionats amb l’ecologia química d’aquests organismes. També dono suport directe a l’activitat científica del grup, contribuint a la preparació i l’execució dels experiments que impulsen les nostres línies de recerca.
Carme Quero López
Soc biòloga amb un doctorat per la Universitat de Barcelona. Vaig passar dos anys com a investigadora postdoctoral a la University of Iowa (EUA), on vaig treballar en l’olfacció d’insectes i en l’ús de feromones per al control de plagues. En tornar a Barcelona, vaig participar en diversos projectes, tots ells centrats en estratègies de gestió integrada de plagues. Posteriorment, em vaig incorporar a l’IIBB-CSIC, on vaig començar a treballar en l’àmbit de la proteòmica. Vaig obtenir un contracte Ramón y Cajal a l’IQAC-CSIC i, durant aquest període, vaig establir el Servei de Proteòmica de l’IQAC. Actualment soc investigadora titular a l’IQAC i subdirectora del mateix institut.
La meva carrera científica va començar amb la recerca sobre la comunicació feromonal en lepidòpters i la inhibició de la resposta a feromones mitjançant interaccions amb proteïnes implicades en processos olfactius. Vaig continuar treballant en ecologia química d’insectes, explorant la inhibició del comportament mitjançant compostos intraespecífics i anàlegs de feromones, amb l’objectiu d’aprofundir en els mecanismes que regulen la percepció olfactiva.
Al llarg de la meva trajectòria, i fins a l’actualitat, un eix central de la meva recerca ha estat l’aïllament i la identificació de nous atraients i altres compostos moduladors del comportament per desenvolupar mètodes innovadors de control de plagues d’insectes tant autòctones com invasores.
Jose Luis Abad Saiz
La meva recerca inicial (1990-95) es va dirigir a enzims clau de l’esteroidogènesi, com la escualè oxidasa i la ciclasa de l’òxid d’escualè. Així, es van dissenyar i desenvolupar inhibidors eficients d’ambdós enzims i es van estudiar els factors estereoquímics implicats en la seva activitat enzimàtica. L’estada postdoctoral es va dur a terme a la Rutgers University de Nova Jersey (EUA, 1995-98) i es va centrar en la preparació de nucleòsids de purina marcats localment, específicament amb 15N i 13C, per a la seva introducció en fragments nucleotídics i el seu posterior estudi estructural mitjançant RMN.
El retorn al sistema de recerca espanyol i el posterior contracte Ramón y Cajal (1998-2008) es van enfocar en el camp de la biosíntesi de feromones sexuals d’insectes amb diversos objectius específics: (1) disseny i síntesi d’inhibidors de desaturases d’àcids grassos i (2) síntesi de sondes marcades isotòpicament amb deuteri per estudiar l’estereoquímica i la criptoregioquímica de les desaturases d’àcids grassos. Durant el període 2008-22, la recerca s’ha centrat en el desenvolupament d’eines químiques per avançar en el coneixement del metabolisme dels esfingolípids i en el descobriment de moduladors de les diferents enzims implicats, tant com a eines farmacològiques com a “hits” d’interès terapèutic o diagnòstic.
Durant els últims anys, estic implicat en una nova línia de recerca orientada al desenvolupament de noves estratègies per dirigir la degradació de proteïnes, la seva estabilització i la manipulació de la seva localització intracel·lular mitjançant entitats químiques dissenyades específicament.