La Dra. Alba Villar-Yanez és química especialitzada en química computacional i modelització molecular, amb un especial interès en l’aplicació de mètodes computacionals al disseny de molècules bioactives i al descobriment de nous fàrmacs. És graduada en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Modelització Computacional Atomística i Multiescala en Física, Química i Bioquímica per la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va obtenir el doctorat en Ciència i Tecnologia Química per la Universitat Rovira i Virgili (URV) el 2024, realitzat a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), amb distinció Cum Laude i Menció Internacional i amb el suport d’una beca FPI del Ministeri de Ciència i Innovació.
Durant la seva etapa predoctoral, va aplicar mètodes de química computacional a l’estudi de processos relacionats amb la valorització i el reciclatge de CO₂ i va realitzar una estada de recerca a la University of Amsterdam (Països Baixos), on va estudiar la reducció de CO₂ catalitzada per un metaloenzim mitjançant simulacions de dinàmica molecular i Path-Metadynamics.
Posteriorment, va orientar la seva recerca cap al camp de la fotofarmacologia i el disseny de molècules fotoswitchables, treballant en el desenvolupament i la modelització computacional de fotofàrmacs durant la seva etapa postdoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 2025.
Actualment és investigadora postdoctoral a l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC), dins del grup de Química Medicinal i Síntesi (MCS). La seva recerca se centra en el disseny i estudi computacional de fotofàrmacs i molècules fotoswitchables, combinant mètodes de química quàntica, docking i dinàmica molecular per estudiar les interaccions proteïna-lligand i contribuir al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques basades en el control mitjançant la llum.
Javier Sánchez és químic especialitzat en química orgànica i medicinal, amb experiència en el disseny i desenvolupament de noves molècules bioactives amb potencial terapèutic. Durant la seva etapa doctoral a la Universitat de Barcelona, la seva recerca es va centrar en el descobriment i l’optimització de compostos dirigits al tractament del dolor neuropàtic i les malalties neurodegeneratives, explorant tant lligands multiobjectiu com estratègies innovadores de degradació dirigida de proteïnes.
Com a part de la seva formació investigadora, va realitzar una estada a la University of Oxford, on va treballar en el desenvolupament de moduladors de receptors acoblats a proteïnes G (GPCR), ampliant la seva experiència en descobriment de fàrmacs i disseny molecular.
Actualment forma part del grup de Química Mèdica i Síntesi (MCS) de l’IQAC-CSIC, on treballa en el desenvolupament de molècules fotocommutables i noves estratègies de fotofarmacologia orientades a aconseguir un control més precís de l’activitat farmacològica i afavorir el desenvolupament de teràpies més selectives i segures.
Doctorat en Biologia (Universitat del País Basc, 2010). La pregunta fonamental de la meva recerca és què «oloren» els insectes i com utilitzen els senyals químics per interactuar amb el seu entorn. En concret, m’he centrat en l’ecologia química d’insectes plaga, especialment aquells d’interès agrícola i forestal, amb l’objectiu d’identificar semioquímics rellevants implicats en la comunicació intraespecífica i interespecífica, així com la seva possible aplicació en programes de gestió integrada de plagues.
Com va sorgir la vida a la Terra? Aquesta pregunta fonamental ha impulsat la meva curiositat científica i continua estant al centre de la meva recerca. M’ha portat a explorar qüestions clau: com d’estables eren les proteïnes primordials? Eren els oceans primitius termofílics? Com van emergir i evolucionar les molècules bàsiques de la vida fins a permetre l’autoorganització de les primeres cèl·lules? I, de manera crucial: com funciona el Dogma Central—com el flux d’informació de l’ADN a l’ARN i a les proteïnes dóna forma a la complexitat de la vida?
La meva formació interdisciplinària—que abasta la química, la biofísica i la biologia—m’ha permès abordar aquestes qüestions i contribuir a la comprensió dels principis fonamentals que subjauen a l’origen i l’evolució de la vida cel·lular. Considero que les proteïnes modernes contenen la clau per respondre aquests misteris. Les seves seqüències, estructures i funcions codifiquen una rica història evolutiva. Mitjançant eines com la reconstrucció de proteïnes ancestrals i l’evolució in vitro, podem descodificar aquesta història, inferir les seqüències de proteïnes antigues i reconstruir les seves funcions. En connectar la química prebiòtica amb la biologia moderna, la meva recerca busca il·luminar com la vida va emergir de reaccions abiòtiques i va evolucionar fins als sistemes complexos que observem avui.
Llicenciatura en Farmàcia (1980), treball de màster (1981) i doctorat en Farmàcia (1985; beca FPU) per la University of Barcelona. Estada postdoctoral (beca Fulbright) a NYSAES-Cornell University (Geneva, NY, EUA) (08/1989-09/1991). Científica titular del CSIC des de 1986 i professora d’investigació des de 2010. Codirectora de la Unitat de Recerca en Biomolècules Bioactives. La recerca se centra en el desenvolupament i validació d’eines químiques i en la seva aplicació per avançar en el coneixement dels processos biològics mediats per lípids. Es presta especial atenció a la identificació de dianes terapèutiques i a la seva modulació mitjançant noves entitats químiques i estratègies (inclosa la farmacologia basada en proximitat), descobertes mitjançant disseny racional o cribratge de biblioteques, per a la seva posterior aplicació en teràpia i diagnòstic. Indicadors: 13 tesis doctorals dirigides (5 en els últims 10 anys); 166 publicacions en revistes indexades JCR (60 en 2014-2024); 13 patents (4 en 2014-2024); 55 projectes competitius (coordinadora o IP en 17 projectes nacionals, 2 projectes bilaterals i 4 projectes de fundacions) i 7 contractes amb empreses (IP en 4). G. Fabriàs va ser directora de l’IQAC (01/2017-06/2021), directora del CID (05/2018-09/2020) i membre del CSIC Scientific Advisory Board (06/2018-12/2022).
Ignacio Alfonso es va formar inicialment com a químic orgànic a la University of Oviedo a Espanya (doctorat el 1999). Ha treballat en institucions de prestigi a França (University of Strasbourg, estada curta el 1997) i als Estats Units (The Scripps Research Institute, postdoctorat entre 2000 i 2002). Després de ser seleccionat per al prestigiós contracte Ramón y Cajal (2004) a la Universitat Jaume I de Castelló, el 2007 va obtenir una plaça permanent a l’IQAC-CSIC a Barcelona, on va crear el Grup de Química Supramolecular, que dirigeix des d’aleshores. Els seus interessos de recerca inclouen la química supramolecular, la biologia química, els sistemes químics dinàmics complexos i, en general, tots els aspectes relacionats amb el reconeixement molecular d’espècies biorelevants i les seves aplicacions biomèdiques.
La recerca de J.L. Torres en el grup de Biotransformació se centra en la preparació i l’avaluació in vivo de productes naturals d’origen vegetal amb aplicació com a agents preventius de malalties. En particular, els nutracèutics (per exemple, polifenols antioxidants i iminosucres) s’obtenen a partir de subproductes agrícoles o mitjançant mètodes biotecnològics sostenibles. L’interès actual del Prof. Torres és el desenvolupament de microalgues com a noves fonts de proteïna d’alta qualitat i ingredients funcionals per a la nutrició humana. Les activitats biològiques estudiades en els nutracèutics estan relacionades amb el control de la inflamació i l’estrès oxidatiu, processos perjudicials presents en moltes patologies d’alta incidència, especialment la síndrome metabòlica, les malalties cardiovasculars i la diabetis tipus 2.
J.L. Torres és el Director Científic de la Core Facility de Calorimetria a l’IQAC-CSIC i membre del Grup Consolidat de Fisiologia Adaptativa del Sistema Català de Recerca, integrat a l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària de la Universitat de Barcelona, amb el segell d’excel·lència «Maria de Maeztu» del govern espanyol.
Vaig obtenir la llicenciatura i el doctorat en Química a la University of Barcelona (1988) i vaig fer recerca postdoctoral al Center for Chemistry and Chemical Engineering de la Lund University (Suècia), entre 1989 i 1991. El 1993 vaig iniciar la meva carrera investigadora independent al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), incorporant-me a l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) a Barcelona, on actualment soc professor d’investigació i cap del grup Biotransformation and Bioactive Molecules.
La meva recerca se centra en l’ús de biocatalitzadors en reaccions asimètriques de formació d’enllaços C–X (X = C, N), amb l’objectiu de sintetitzar anàlegs de productes naturals i desenvolupar noves famílies de compostos bioactius a la interfície entre l’enzimologia, la química orgànica sintètica i el descobriment de fàrmacs. Al llarg de la meva carrera he publicat més de 190 contribucions científiques, incloent-hi articles, patents i capítols de llibre, contribuint al desenvolupament de metodologies sostenibles i selectives en síntesi química.
Gestionar el consentiment de les galetes
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament certes característiques i funcions.
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències no sol·licitades per l'abonat o l'usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb fins estadístics.L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense un requeriment, el compliment voluntari per part del vostre proveïdor de serveis d'Internet, o els registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només per a aquest propòsit no es pot utilitzar per identificar-vos.
Màrqueting
L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per crear perfils d'usuari per enviar publicitat, o per rastrejar l'usuari en una web o en diverses webs amb finalitats de màrqueting similars.