Scodeller va obtenir el títol d’Enginyeria Biomèdica per la Universitat de Mendoza (Argentina) i es va doctorar en Química per la Universitat de Buenos Aires el 2011. Després de realitzar una estada postdoctoral de dos anys en Ciència de Materials a la CNEA (Argentina), el 2013 es va incorporar al laboratori del Dr. Erkki Ruoslahti, guardonat amb el Premi Lasker el 2022, a La Jolla (EUA), per completar una estada postdoctoral de dos anys en el camp del microambient tumoral.
El 2015 es va traslladar a la Universitat de Tartu (Estònia) per dur a terme recerca postdoctoral al laboratori del Dr. Tambet Teesalu, pioner en el camp dels pèptids capaços de penetrar en els tumors.
El 2017 va rebre una Starting Grant del Consell de Recerca d’Estònia i, el 2018, va ser promocionat a professor associat de la Universitat de Tartu. El 2021 va obtenir un contracte Ramón y Cajal i, el 2025, va obtenir una plaça permanent com a investigador del CSIC.
La seva recerca se centra en la identificació de nous pèptids de direccionament i noves dianes terapèutiques en diferents malalties, l’administració de fàrmacs de precisió en tumors sòlids (càncer de mama, glioma i carcinomes neuroendocrins) i el desenvolupament de noves immunoteràpies basades en la reprogramació dels macròfags tumorals.
Mitjançant in vivo peptide phage display, Scodeller ha identificat, juntament amb altres investigadors, pèptids de direccionament per al càncer, les lesions cerebrals i la malaltia d’Alzheimer, que han estat utilitzats per més de 40 grups de recerca independents per a l’administració dirigida de fàrmacs i han donat lloc a 5 patents, 4 de les quals han estat llicenciades a empreses. Ha obtingut 7 ajuts de recerca com a investigador principal, per un import total aproximat d’1 milió d’euros, i ha dirigit 3 tesis doctorals i 5 treballs de màster.